JOSEP TERMES

Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, però les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en història l'any 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donarse'n de baixa en constatar «que deixava de ser un partit obrer portat per obrers» i hi entraven els «nois de casa bona a manar». Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, d'on fou expulsat per segona vegada l'any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a l'equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual es doctorà l'any 1971. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l'any 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibliòfil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la història social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de l'obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a l'origen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar "Anarquismo y sindicalismo en España": "la Primera Internacional, 1864-1881" (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre "Història del moviment anarquista a Espanya" (2011). Amb l'Editorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, "Història de combat" (2007) i "La catalanitat obrera". "La República Catalana, l'Estatut de 1932 i el Moviment Obrer" (2007), a més del vibrant estudi "Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil" (2005).