LI DEIEN LOLA

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il·luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país. 

«La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentre pensava en la tia Carmina, i mirava aquell burgès que mai no havia vist un poll, una rata, que mai no havia patit gana, ni fred, ni s’havia sentit humiliat, explotat o maltractat. Va falsejar el somriure encara una mica més mentre recordava la cara de la seva mare. La cara de l’Amador mentre la violava, la cara de l’Agustí negant-la. Es va empassar la bilis en agafar la mà enguantada i va acceptar el petó fugaç, a la galta».