L'EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS EN L'HOME I EN ELS ANIMALS

L'any 1872, tretze anys després de la publicació de L'origen de les espècies i al cap d'un any de l'aparició de L'origen de l'home, Charles Darwin publicava L'expressió de les emocions en l'home i en els animals, que, juntament amb els dos llibres esmentats, completa una trilogia coherent i harmònica. La intenció de Darwin era descriure les principals accions expressives en l'home i en altres animals, i explicar-ne l'origen i el desenvolupament. Els resultats obtinguts li van permetre identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apuntava a un origen comú i donava suport a la teoria de l'evolució per selecció natural, que és allò que en darrer terme volia. A més, les seves observacions qüestionaven frontalment les teories racistes de l'època, que pretenien que els europeus procedien d'un ancestre més avançat que l'ancestre dels negres. Darwin, amb una clarividència notable, proposa que l'origen de l'home s'hauria de buscar a l'Àfrica, i proclama sense embuts «the unity of mankind». Com han reconegut Niko Tinbergen i Konrad Lorenz, L'expressió de les emocions pot considerar-se una obra precursora de les modernes disciplines de l'etologia i la psicologia. Quant a la seva influència en els estudis d'expressió facial i en la recerca d'expressions universals, la literatura que la reconeix és aclaparadora, especialment els treballs de Paul Ekman, que segueixen clarament els passos de Darwin fins avui dia.