LA MUTACIÓ DELS POLLASTRES

Segons el jurat format per Meritxell Cucurella-Jorba, Anna Gas, Francesc Gelonch, Anna Pantinat i Maica Rafecas, «la mutació dels pollastres provoca reaccions tan físiques com emocionals en el lector, que s’endinsa amb fascinació en un univers singular guiat per una mirada afilada sobre la realitat.».

L’obra segueix la dissortada vida d’un jo poètic encarnat en un pollastre. Un pollastre que, durant la seva curta i confosa existència, ha sigut alimentat nit i dia amb la grana de suposades certeses (religió, família, convencions socials, heteropatriarcat, heterosexualitat, etc.). Només quan es veu penjant cap per avall a punt per ser degollat, s’adona que aquestes certeses li sagnen com una gran mentida. Però ja és massa tard per continuar sent. És llavors, un cop mort i passat un temps per refredar-se, que aquest pollastre esdevé quelcom diferent: muta. Sense entrar a jutjar si la mutació és millor o pitjor que l’estat previ, comença la construcció d’un nou relat propi.

«Contra la idea que a la vida tot pot fer girs inesperats, Pep Sanz planteja que el lloc d’on venim, allà on naixem, determina del tot la nostra experiència vital, i que per escapar de l’escorxador, primer has de saber que hi ets i, encabat, tenir prou força per ser capaç de sortir-ne i estar preparat per enfrontar-te al sol abrusador i a l’ermàs que t’espera a fora.» diu Míriam Cano al pròleg.