Olor de Colònia

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l?església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l?última pàgina d?aquesta novel?la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d?una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d?una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l?escola per als fills, l?església, les botigues i les cases per viure-hi.


Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s?acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l?Aula de Lletres, on ensenyen tècniques d?escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s?hi. Després, a l?Ateneu Barcelonès completarà l?aprenentatge. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació d?Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L?obra, que evoca la vida d?una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter (2009). Així mateix, s?ha acabat d?enllestir el rodatge de la minisèrie basada en la novel?la, que s?emetrà pròximament per TV3.