En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels règims polítics més diveros. Des de la cançó popular fins als últims èxits del rock i el pop, passant per autors d'èpoques pretèrites, les...
En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels règims polítics més diveros. Des de la cançó popular fins als últims èxits del rock i el pop, passant per autors d'èpoques pretèrites, les relacions entre art musical i poder polític han estat fructíferes però sempre interessades.
Aquest assaig repassa la contradicció en les idees polítiques de Richard Wagner i les influències en les seves obres, tant escèniques com teòriques.
A partir d'aquí, Jaume Radigales demostra la fraudulenta i interessada utilització de Wagner -i de molts altres compositor-. Per part del nacional-socialisme alemany, així com la també interessada 'prohibició' que de la música wagneriana se'n fa, de manera no legislada, a l'estat d'Israel.
L'any 2001 el pianista i director d'orquestra argentinoisrealià Daniel Barenboim va obrir la caixa dels trons en interpretar, a Jerusalem, peces de Wagner. És a partir d'aquests fets quan es qüestiona la legitimitat d'aquella prohibició, tenint en compte la també contradictòria política cultural d'Israel i, a més concretament, de la seva Orquestra Filharmònica. Amb aquest text, l'autor fa una crida a la reflexió, asserenada i desapassionada, a partir del desemmascarament i la relativització de les idees polítiques i de la música del mateix Wagner.
Aquest treball, que combina amb encert l'erudició i la recerca d'un lloc no polititzat per a la música en la societat de masses, va ser proclamat guanyador ex aequo de la tercera edició del premi IDEES d'Assaig Breu 2004.
Jaume Radigales (Barcelona, 1969)
És doctor en Història de l'Art i professor titular de la Universitat Ramon Llull, on imparteix les assignatures d'Estètica i de Llenguatge Musical a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
Ha publicat, entre d'altres, El pensament musical de Joan Maragall, L'òpera, Els orígens del Gran Teatre del Liceu, Músiques per a la mort, Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual i Victòria dels Àngels, a més d'una monografia sobre Mort a Venècia de L. Visconti. És crític musical de La Vanguardia i corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo. Realitza i presenta el programa ' Una tarda a l'Òpera' a Catalunya Música.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
